Als segles XVI i XVII, el gènere de novel·la cavalleresca estava de moda a Europa, ja que la vida era plena de dificultats i només la fantasia podia ajudar a fer-la més agradable. Miguel de Cervantes va publicar el "Quixot". Cervantes apreciava els llibres de cavalleria, com "Tirant lo Blanc", de Joanot Martorell.
En aquesta època, al problema dels pirates hi calia afegir el dels bandolers. El bandolerisme era fill de la misèria de l'època i es veia afavorit per l'estructura muntanyosa del país, ja que els bandolers es podien amagar fàcilment.
Els bandolers, reunits en colles, atacaven massos i llogarrets i, fins i tot, interceptaven la ruta de l'or i la plata al Camí Ral, el més important i vigilat de l'època.
A Catalunya hi havia un bandolerisme camperol i un d'aristocràtic. Durant el primer terç del segle XVII, el país gairebé es va dividir en dos bàndols: el dels "nyerros", partidaris del món feudal de la muntanya, i el dels "cadells", habitants del pla que estaven a favor de l'autoritarisme monàrquic.
Els bandolers més coneguts van ser Joan de Serrallonga, Rocaguinarda, els germans Margarit i Tallaferro.
Al segle XVI es va consolidar la institució de l'hereu. Els altres fills, els cabalers o fadristerns, rebien sovint estudis o diners com a part de l'herència, el cabal.
Pel que fa a l'art, es desenvolupa l'artesania: rajoleria, terrissa, vidre, ferro forjat, mobiliari... En aquesta època, el monestir de Montserrat ja té escolania i la seva música aconsegueix anomenada.
Catalunya dóna dos sants importants: sant Pere Claver i sant Josep de Calassanç.
Una figura cabdal va ser el Rector de Vallfogona, que es deia Francesc Vicent Garcia i escrivia sermons, poemes d'amor i romanços humorístics.
La cort era a Madrid, per tant, també hi eren els nobles i els mecenes, que atreien pintors, escriptors, arquitectes i tots els homes de cultura. Va ser el seu segle d'or.
