Catalunya té un relleu accidentat i rocós, difícil per a l'agricultura, però aquest fet no va ser cap obstacle per als pagesos, que van terraplenar les muntanyes amb feixes per fer cultivable gran part del territori. A més, s'hi van fer sèquies, recs i partidors i es van transformar les terres de secà. El domini de l'aigua també va servir per impulsar els molins paperers. Amb tot plegat, l'agricultura va experimentar un progrés important.
Encara hi havia grups, com els miquelets, que es resistien al poder de Felip V. El batlle de Valls, Veciana, va crear un grup per lluitar contra els guerrillers del Carrasclet (Pere Joan Barceló) que va acabar esdevenint els mossos d'esquadra.
Les mesures de protecció de Felip V van afavorir la fabricació de teixits i, a Catalunya, els fabricants i els teixidors van fer fortuna. El camp es va enriquir amb l'esforç dels hereus i la ciutat va prosperar gràcies al fadristerns o cabalers. Barcelona va començar a ser una gran ciutat industrial i hi va sorgir la burgesia.
La botiga era la cèl·lula bàsica del comerç a Catalunya durant el segle XVIII i el tèxtil s'anava desenvolupant cada vegada més. L'electricitat es començava a imposar i a finals de segle es van introduir les màquines de filar.
